Home   Noticies   La música i les intel·ligències múltiples

La música i les intel·ligències múltiples

PETITA INTRODUCCIÓ

Tot va començar quan en Howard Gardner, un destacat psicòleg nord-americà, professor de Harvard, va qüestionar el concepte tradicional d’intel·ligència i va plantejar un model que explica la ment humana des del punt de vista de la descomposició en diferents àrees, el que ell anomena les INTEL·LIGÈNCIES MÚLTIPLES. Tots haurem notat que hi ha persones que potser són molt intel·ligents amb les matemàtiques, però no amb el llenguatge verbal o la comunicació, o potser molt dotats per a la música però no per als esports o el ball. Per tant, la intel·ligència sembla tenir diferents aspectes independents entre sí; una persona pot ser molt intel·ligent en una àrea, però no ho és necessàriament en totes les altres.

Howard Gardner

  • Alguns dels llibres de Gardner on es tracta aquest tema amb profunditat són: Frames of Mind (1983), Les Intel·ligències Múltiples (1993) i La Intel·ligència Reformulada, les intel·ligències del s. XXI (1999).

Aquest fet obre un nou camp i una nova perspectiva molt més atractiva i alhora complexa per plantejar nous models educatius i pedagògics, tant a professors com a escoles i centres docents en general. S’obren nous reptes que poden ajudar a augmentar i millorar el rendiment escolar dels estudiants, aplicant correctament les característiques d’aquest model, que encara té molt camí per explorar i investigar.

Veiem aquest gràfic que il·lustra de forma esquemàtica les intel·ligències múltiples:

                MODEL DE LES 9 INTEL·LIGÈNCIES DE HOWARD GARDNER

9 tipus d'intel·ligència

  • Visual-espacial: capacitat de veure objectes a la ment, manipular-los i tenir una idea realista de la seva mesura i característiques. S’hi sol incloure l’habilitat per a orientar-se en l’espai i no tenir problemes de lateralitat. Professions relacionades:  fotògrafs, enginyers, arquitectes, escultors, pintors, dissenyadors, dibuixants, etc.
  • Lingüística: facilitat per als idiomes, per a comunicar-se verbalment i entendre textos o discursos aliens. Sol incloure-hi també bona memòria. És una de les capacitats tradicionalment mesurades pels tests escolars i es desenvolupa amb jocs de paraules i, sobretot, la lectura. Professions relacionades: periodistes, traductors, escriptors, professors, locutors, etc.
  • Logico-matemàtica: capacitat per al càlcul i el raonament abstracte. Sol estar relacionada amb la capacitat lingüística i, juntes, ajuden a la deducció i al pensament científic. Es desenvolupa amb trencaclosques, jocs d’estratègia i exercicis de lògica, entre d’altres. Professions relacionades:  matemàtics, científics en general, informàtics, enginyers, etc.
  • Cinestèsica: habilitat física, que inclou una bona coordinació i equilibri. Professions relacionades:  esportistes, ballarins, actors, models, etc.
  • Musical: tradicionalment anomenat “tenir bona oïda” o tenir “musicalitat”; inclou la capacitat de distingir les notes i tenir sentit del ritme. Pot ajudar-hi la lectura. Professions relacionades:  músics, compositors, cantants, etc.
  • Naturalística: inclou la facilitat per a empatitzar amb la natura i els éssers vius (cuidar plantes, animals), així com un sentit innat per a la classificació. Professions relacionades: biòlegs, esportistes d’aventura, investigadors, metges, veterinaris, etc.   
  • Interpersonal: és l’habilitat per a relacionar-se amb els altres. Inclou qualitats com l’empatia, la sociabilitat i l’extraversió. Professions relacionades:  relacions públiques, venedors, periodistes, educadors, emprenedors, sociòlegs, psicòlegs, polítics, etc.
  • Intrapersonal: és la capacitat de tenir un bon autoconeixement. Inclou la tendència a la reflexió (a vegades, també la meditació formal) i sol incloure’s, juntament amb l’anterior, dins l’anomenada intel·ligència emocional.
  • Existencial: recentment formulada, i potser la més difícil de demostrar científicament, es relaciona amb la consciència de la propia existència i la seva relació amb l’univers, el sentit de la vida i la mort, etc.

LA MÚSICA DINS LES INTEL·LIGÈNCIES MÚLTIPLES

Aquesta és una visió personal, però segurament prou real, del que la música pot fer en el nostre cervell, afavorint i potenciant el desenvolupament de totes les altres intel·ligències, en major o menor mesura. Fixa’t en el gràfic:

La música i les IM

  • LÒGICO-MATEMÀTICA: inclou la comprensió dels intervals, notes, acords, escales, pulsacions, ritmes, harmonia, …
  • LINGÜÍSTICA-VERBAL: la música és un llenguatge universal, ens comuniquem a través del sons; afavoreix doncs l’expressió i la utiltzació del codis lingüístics.
  • CORPORAL-CINESTÈSICA: per a tocar un instrument treballem la posició i el moviment, i altres aspectes com la percussió corporal, etc.
  • INTERPERSONAL: la música ens relaciona amb altres persones, companys, músics, públic, familiars, amics …
  • INTRAPERSONAL: entra en el terreny de les emocions: alegria, tristesa, tendresa, melangia, amor … La música ens relaciona directament amb elles de forma molt potent.
  • NATURALISTA: ens ajuda a conéixer el nostre entorn: els sons de la natura, les vibracions sonores, els ritmes interns orgànics (bioritmes).
  • ESPACIAL-VISUAL: la música sovint està associada a la imatge: concerts, videos, pel·lícules …
  • EXISTENCIAL: la música ens ajuda en la introspecció, autoconeixement i sentit propi de l’existència; pot ser un vehicle molt eficient de reflexió interna.

Com a conclusió podem dir que la música és necessària per a la formació integral de la persona, no només des del punt de vista cultural, artístic i estètic, sino també per que potencia i afavoreix el desenvolupament de les altres intel·ligències, algunes d’elles tan importants com la lògico-matemàtica o la verbal-lingüística. Des del punt de vista pedagògic, podem concloure que la música millora també les competències educatives bàsiques, que tan preocupen actualment a professors i pedagogs.

Aquestes conclusions també han quedat demostrades amb diferents experiències realitzades en centres d’enseyament a diferents països, on s’ha demostrat que els estudiants que fan música obtenen millors resultats acadèmics en les altres matèries que no pas els que no estudien música, per exemple els que fan teatre o esports.

Altres beneficis de la música:

  • Afavoreix la capacitat del llenguatge en els nadons, i facilita l’aprenentatge de la parla.
  • Estimula la comunicació en casos de persones amb autisme o altres deficiències semblants.
  • Millora les capacitats motrius del cos (moviments i coordinació), en totes les edats, però molt important en els infants (etapa de creixement).
  • Ajuda a mantenir la memòria i l’activitat física i mental en persones d’edat avançada, o en casos de disfuncions o deficiències.
  • Afavoreix el desenvolupament de la pròpia personalitat i de les habilitats artístiques i creatives.
  • Potencia alguns aspectes intel·lectuals importants, com la memòria, la capacitat de concentració, l’escolta activa, el treball en equip, etc.

Esperem que us hagi agradat aquest article.

Article realitzat per Sergi Diaz i Villalonga – Desembre de 2016

 

 

Facebooktwittergoogle_pluspinterestmail
 

Comments are closed.