Home   Noticies   Teoria de l’aprenentatge musical

Teoria de l’aprenentatge musical

Diversos estudis per part de teòrics en la matèria, han demostrat els enormes beneficis de l’aprenentatge de la música per part de nens a edats molt primerenques, fins i tot en el cas dels nounats. De fet, s’assegura que aquesta es va adquirint de forma completament natural a semblança de l’adquisició d’una llengua materna. Així, resulta molt important que la música s’adapti a cada nen en particular, en funció dels seus propis gustos i habilitats. Un vegada instal·lada en el cervell infantil, una certa capacitat per comprendre, molt ràpidament podrà desenvolupar-se la denominada sintaxi musical, això és, el complex món de les notes.

Aprenentage musical piano

Si es comença des de petit a estudiar música, s’adquireix un determinat pensament que caldria qualificar com a musical. D’aquesta manera, no solament es tindrà més facilitat per tocar instruments o compondre sinó també una major sensibilitat a l’hora d’escoltar. Així mateix, la música és una eina indispensable per a l’expressió personal del propi individu. En nens molt petits, l’adquisició musical es treballa mitjançant el joc, descobrint els sons de diferents instruments i fins i tot objectes corrents. Molts dels professors reciten melodies o ritmes sense paraules esperant una determinada resposta per part del nen. D’aquesta manera, s’afirmaria que el propi individu ja ha començat a compondre.

D’altra banda, l’adquisició musical afavoreix l’aprenentatge d’altres matèries adjacents, tals com les competències en lectura, expressió verbal, llengües estrangeres o fins i tot matemàtiques. En conseqüència, augmenta igualment el rendiment acadèmic infantil en afavorir la creació d’un pensament que podríem denominar “despert”. De forma paral·lela, l’aprenentatge musical afavoreix el sistema nerviós de l’infant i desenvolupa tots dos hemisferis del cervell. El nen adquireix una millor consciència del seu propi cos, a través del ritme, amb el que es beneficien les habilitats motores i físiques.

La intel·ligència musical a la qual arriba el nen es divideix en diversos nivells: els components afectius, els components sensorials i els components formals. Cada aspecte incideix en el desenvolupament de diferents facetes de la música com són la composició, l’escolta activa i la interpretació. Finalment, la música fomenta la personalitat de l’individu fent-li conscient de la seva pròpia capacitat d’iniciativa i creativitat i, d’altra banda, possibilita la interactuació social amb els seus companys de classe de manera que germina en ell l’esperit col·laboratiu. Així mateix, millora les capacitats de concentració, d’assimilació i retenció.

facebooktwittergoogle_pluspinterestmail
 

Comments are closed.